Curtmetratge "Seguirem somniant"

        Fes una entrada explicant la teva experiència viscuda realitzant el curtmetratge. Explica com va començar tot i com va acabar. Creus que la teva aportació ha estat important? Podries haver fet més? Què és el que t'ha agradat més? Segur que  ho guardaràs en un raconet molt especial de la teva memòria.

Interrogants i desigs

Quant de temps haurem d'esperar
perquè es desvetllin els nostres somnis,
vestits d'una felicitat cobejada
i amarats d’una dolça relació casolana?

Quant de temps haurem d'esperar
per deixar de veure pensaments vexats,
... llibertats anihilades, indecències disfressades,
aviors ignorades i dignitats exterminades?

Quant de temps haurem d'esperar
perquè ens deixin ser qui som,
i no haver de viure en un món inventat
pels que manen, amb el cor estressat?.

Quant de temps haurem d'esperar
per sentir la nostra terra lliure,
amb el rostoll sec i la fruita humida,
on es puguin recollir las llavors de la vida?.

Quant de temps hem d'esperar,
perquè no ens tornin a humiliar?

1. Comenta aquest poema. Explica amb les teves paraules el que diu.

2. Fes una anàlisi mètrica del poema (Número d'estrofes i versos, tipus de rima).

 3. Opinió personal.

Feina curtmetratge

   


    1. Explica la feina que feim amb el curtmetratge detallant-ne tot el procés. També has de dir si t'agrada o no fer-lo i com creus que quedarà.

Poemes visuals i poemes objecte

Poemes visuals i poemes objecte

  
    
    1. Explica el que és un poema objecte i un poema visual. a quina època i moviment pertanyien? Quins són els seus principals autors? Què pretenien explicar?

    2. Publica 5 poemes visuals i 5 poemes objecte que trobis per internet.

    3. Inventa un poema visual i un poema objecte

1. Cerca informació sobre l'eqüicultura, penja imatges també.

  2. Cerca al diari www.dbalears.cat una notícia, una crònica i un reportatge. Penja-ho al teu blog amb imatges incorporades i n'expliques les característiques de cada una i les diferències.

EL SUBSTANTIU-GÈNERE (EXPLICACIÓ TEÒRICA)




A) Generalment s'afegeix una -a al masculí

nét - neta
fillol -
idoni -

De vegades l'última consonant es modifica:

(p--ba) llop - lloba
(t--da) nebot - 
serf - 
(s--ss) gos - 
(u--va) jueu -
 (l--l·la) Marcel -

B) Els substantius acabats en -e, -o, -u àtones solen fer el femení canviant aquestes vocals per -a:


pediatre - 
alumne -
monjo -
 verro -
Andreu -
 reu -


C) En alguns casos s'afegeix al masculí les terminacions -na, -ina, essa:


orfe - òrfena
cosí -
heroi - 
Angel -
tigre - 
abat -


D) Alguns tenen unes terminacions pròpies:


(or--riu)
actor - actriu
emperador - 


(òleg--òloga)
sociòleg - sociòloga
filòleg -


E) masculí a partir de femení:

bruixa - bruixot
dida -


F) Masculins i femenins amb arrel diferent:

amo - mestresa
marrà - 
ase - 
boc - 
gendre - 
cavall -

G) De vegades la mateixa forma serveix per designar els dos gèneres:


acabats en:

(-aire) el/la cantaire
(-ista) el/la modista
(-cida) el/la parricida
(-ta) el/la gimnasta


altres d'una sola terminació, molts dels quals provenen d'adjectius:

noble
jove
salvatge
màrtir
conserge

el mar - la mar
un art - una art
el vessant - la vessant


H) Noms d'animals que són invariables:

el rossinyol mascle - el rossinyol femella
la sargantana mascle - la sargantana femella




I) Substantius que canvien de significat segons el gènere, fes una frase amb 5 de cada grup:


el canal (riu)
la canal (canonada, conducte)

un editorial (article)
una editorial (empresa)

el fi (objectiu)
la fi (finalitat)

el llum (aparell)
la llum (claror)

un ordre (contrari de desordre)
una ordre (manament)

el planeta (astre)
la planeta (destí d'una persona)

el son (dormida, fer un son)
la son (ganes de dormir)

el terra (sòl, paviment)
la terra (tots els altres sentits)

el clau (de clavar)
la clau (d'obrir i tancar)

el còlera (epidèmia)
la còlera (ira, ràbia)

el pols (batec)
la pols (partícules)

el pudor (modèstia)
la pudor (mala olor)

el vall (excavació, fossat)
la vall (depressió entre muntanyes)




J) Sovint s'usen malament:


Són masculins:

els afores
un anell
un aventatge
el compte
el corrent
el costum
el deute
el dupte
un escafandre
els espinacs
un estratagema
el front
el titella
un interviu
el llegum
el lleixiu
el marge
un ordre (religiós)
un orgue
el pebre
el pendent
el senyal
els tèrmits (insectes)


Són femenins:

una amargor
la claror
una esplendor
una olor
la remor
la resplendor
la suor
una allau
una anàlisi
una àgape (àpat d'amics)
una àncora
una au
una aroma
la cercavila
la dent
la marató
la nespra
les postres
la síncope (pèrdua de consciència; LIN pèrdua d'elements fonològics)
la síndrome
la sida
la frescor
<

Las modalidades de la oración

1– LA MODALIDAD

Llamamos MODALIDAD a la actitud del hablante ante lo que expresa, si lo declara, lo pregunta, lo ordena, etc. Para ello, se sirve de elementos lingüísticos como

• el modo verbal,
• la entonación,
• adverbios o expresiones que complementan a toda la oración (COr): ojalá, quizá,…
• perífrasis verbales modales (tener que + infinitivo, deber + infinitivo, deber de + infinitivo,…)

2– TIPOS DE ORACIONES

Según la actitud del hablante las oraciones se clasifican en:

• Enunciativas: expresan la oración como real y objetiva. Esta modalidad es propia de la función representativa del lenguaje y su modo verbal es el indicativo.

 No he llegado a tiempo y me han cerrado la puerta.

• Interrogativas: sirven para formular preguntas. Corresponden a la función apelativa del lenguaje. Pueden ser totales(preguntan por la totalidad del enunciado) o parciales (preguntan por algún elemento de la oración que el hablante desconoce, mediante pronombres, determinantes o adverbios interrogativos).

¿Tienes hermanos?

¿Cuántos hermanos tienes?

¿Qué tienes?

Todos estos ejemplos son interrogativas directas, pero también podemos preguntar de forma indirecta –interrogativas indirectas-, haciendo depender la interrogativa de un verbo de “lengua” o “pensamiento”:

Al tratarse de oraciones compuestas por subordinación, la modalidad la marca el verbo principal (entiendo, sé), por lo que estas oraciones tendrían modalidad enunciativa.

No entiendo cómo puedes hacerlo así

No sé si debo decírtelo.

• Exclamativas: expresan una mayor implicación afectiva del emisor en aquello que dice. Su entonación es enfática y fácilmente reconocible. Esta modalidad se corresponde con la función expresiva del lenguaje, y en la escritura la marcamos con los signos de exclamación.

¡Pero qué tarde vienes! ¡Ya nos han cerrado la puerta! 

• Exhortativas: las utilizamos cuando ordenamos, pedimos, prohibimos o animamos. Es la modalidad de la función apelativa o conativa del lenguaje. Exigen una respuesta no verbal del interlocutor, lo que queremos es que haga algo, no que nos responda. Su modo verbal es el imperativo en las afirmativas y el subjuntivo en las negativas.

 Ven aquí ahora mismo.

Dame dinero, mamá.

No hagas eso.

Anímate, hombre.

• Desiderativas u Optativas: expresan deseo. Llevan el verbo en subjuntivo y complementos oracionales (ojalá, así, que). Suelen tener entonación exclamativa.

 ¡Ojalá hubiera viajado más cuando era joven!

¡Así te vaya bien!

¡Que disfrutéis! 

• Dubitativas: sirven para expresar duda o posibilidad. Por eso, su modo verbal es el subjuntivo, aunque puede aparecer el indicativo, porque son muchos los recursos de que dispone el castellano para manifestar esta modalidad (complementos oracionales, futuro de indicativo, condicional, perífrasis verbales).

 Puede que vaya al cine esta tarde.

Quizá hoy vuelva tarde a casa.

Acaso lo pueda acabar en un par de horas.

Posiblemente no podamos ir a casa de tu abuela.

Serán tus amigos; abre tú.

SABER MÁS

La negación se puede superponer a cualquier modalidad. Lo más frecuente es que aparezca el adverbio no delante del verbo (No digas que no te quiero), pero existen también otras expresiones:

• Nunca he dicho eso.
• Jamás hemos pisado ese antro.
• En mi vida he visto tal cosa.
• En absoluto ha querido ofenderte.
• Tampoco te pongas así.

En una oración puede haber dos expresiones negativas. En ese caso, no aparecerá delante del verbo y la otra expresión, detrás:

• No he querido verla tampoco, y no * Tampoco no he querido verla.

ACTIVIDADES

1– Identifica la modalidad oracional de estos enunciados. Date cuenta de que algunos son oraciones compuestas y que cada una de ellas puede tener diferente modalidad:

• ¿Qué tal te encuentras hoy?
• No me lo habían dicho hasta hace un momento
• ¡Hemos aprobado!
• ¿Acaso estás sin antivirus? Cómpralo ahora mismo.
• Así le salga el dinero por las orejas.
• Venga, ríete un poco, que no es para tanto.
• Por favor, acompáñame a la compra.
• ¡Que llegue ya el verano, por favor!
• Puede que esté dormida.
• Quizá no se haya enterado de que habíamos quedado a las cinco.
• Si llamara tu hermano, dile que me he ido.
• ¡Cuántas mentiras se oyen!
• ¿Has hecho ya los deberes? No me lo creo.
• No llevo reloj, pero serán las tres más

2– Escribe dos oraciones con cada una de las modalidades oracionales. Procura utilizar expresiones distintas a las empleadas en las oraciones del ejercicio anterior.

3– En la oración“¿Puede que tu padre no se haya enterado todavía de lo que te pasa?”, ¿crees que se han superpuesto distintas actitudes del hablante? Si así fuera,¿predomina alguna? ¿Podrías llegar a alguna conclusión general y razonada acerca de la superposición de modalidades en la oración? Explícala.

4– Clasifica en totales y parciales, y en directas e indirectas, estas oraciones interrogativas:

• ¿Llevas dinero para el cine?
• Dime si llevas dinero para el cine.
• ¿Cuánto dinero llevas para el cine?
• No sé cuánto dinero llevas para el cine.

Una historieta...

                1. Escriu una història on apareguin els següents personatges: un llibre, una capsa

 màgica, un nin i una ovella. Imaginació al poder!

Més poesia... que vos ha acompanyat tot el curs

           

                1. Fes un escrit sobre el que signifiquen per a tu les diferents estacions de l'any.

                2. Hem d'elaborar el poema grupal pel projecte i...CONJUGAREM ESTROFES. Heu d'escriure dues estrofes de tres versos cada una, amb rima consonant els dos versos darrers de cada estrofa. Ha de tenir aquesta estructura i ha de començar dient "Jo vull...":
                                                
                                                      Jo vull
                                                      trobar un bon futur,
                                                      això mateix m'augur.

Els diferents conceptes sobre la família

 1. Resumeix el text Els diferents conceptes sobre la família.

                         2. Fes un comentari personal sobre l'escrit. Què en penses? Creus que un infant és més feliç en una família tradicional? Raona la teva resposta.

                         3. Creus que el lloc on es viu influeix en tenir un tipus de família o un altre? (Barri, ciutat, país...). Argumenta la teva resposta.

                         4. Exposa quin és el teu ideal de família i explica per què.

 

          Els diferents conceptes sobre la família

 Darrerament el concepte de família ha esdevingut objecte de polèmica, amb molta presència als mitjans de comunicació i opinions i manifestacions de signe oposat.

Un dels últims episodis d'aquesta polèmica va escaure's el 27 de gener de 2008, arran d'un acte al Palau de Congressos de Barcelona que aplegà cinc mil assistents en defensa de la dita família tradicional, acte contestat fora del recinte per un grup que cridava consignes en favor de la llibertat sexual, del matrimonis homosexuals i del dret d'avortament.

Promogut per algunes entitats cristianes, l'aplec del Palau de Congressos no va estalviar crítiques als governs català i espanyol, similars a les expressades en la manifestació feta a Madrid el mes de desembre de l'any passat en favor de la família cristiana (l'havia convocat l'arquebisbat d'aquella ciutat). Tots dos actes compartien una mateixa idea de fons: que els poders públics volen arraconar la família tradicional, segons que es desprèn de la llei que regula el matrimoni homosexual, de la que agilita el divorci i de l'assignatura d'educació sobre ciutadania...

Contra aquesta idea, hom argumenta que hi ha models familiars diversos, i que el reconeixement legal d'aquesta diversitat no va contra ningú, sinó que es limita a tenir en compte la pluralitat de fet de la societat.

De la família a les famílies

 Les dades de l'IDESCAT il·lustren la diversitat de models familiars.Sigui com sigui, el cas és que la diversitat de models familiars és inqüestionable. La família tradicional, de pares casats amb fills, continua predominant, però és contrarestada per la proliferació de llars unipersonals, famílies monoparentals (pare o mare amb fills), parelles de fet, parelles sense fills, unions homosexuals, llars compartides... Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (IDESCAT), durant el període 1991-2001 les parelles de fet van passar del 4,48% al 8,68%; les llars unipersonals, del 13,59% al 20,93%; les llars monoparentals, del 8,18% al 8,47%; les parelles sense fills, del 20,88% al 22,41%; en canvi, les famílies amb fills van passar del 52,11% al 40,95%.

El cas de Barcelona...

 El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven el 30%.Aquesta tendència a la baixa de la família tradicional és més accentuada a Barcelona, segons l'estudi 'Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona'. El 2001 les llars barcelonines de famílies amb fills sumaven poc més del 30%, tan sols quatre punts més que no les llars unipersonals, les que més havien augmentat d'ençà del 1991. Les parelles sense fills ranejaven el 20%; les mares amb fills eren el 7,65%; i els pares amb fills, l'1,49%.

...i, especialment, d'alguns barris

Les llars unipersonals són les primeres a la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample.Més encara: les llars unipersonals superaven les de pares amb fills als districtes de la Ciutat Vella, Gràcia i l'Eixample, amb percentatges de més del 30% en tots tres casos. L'estudi també exposa que el 2002 els casaments civils van ultrapassar els casaments religiosos, fet general a Catalunya dos anys més tard (el 2004 el 60% dels casaments de Barcelona foren civils).

Els contes

   

      1. Cerca informació sobre els contes. Definició i característiques generals. Després en cerques un i el penges al teu blog amb un resum del mateix.

    2. Explica el conte que més t'agradi i per què. Pensa a penjar imatges de tot.

La descripción

Como escribir una descripción (Pasos y ejercicios)

Escrito por Diego el Jueves 21 de abril del 2011

La descripción es un recurso literario que permite caracterizar un objeto, un paisaje, una persona o un animal.
Para escribir una descripción debes tener en cuenta:

• Lo que registras a través de los sentidos: “Una luz dorada brota de gigantescas esponjas”.
• Los datos que te proporcionan tus sensaciones internas: “Saltando de roca en roca refrenábamos nuestro impulso”.
• Las acciones que realizan personas o animales: “Duros corales blancos se enmarañan en matorrales”.

Recuerda que una buena descripción exige:

• Observación del objeto, persona, animal o paisaje a describir.
• Selección de las cualidades más importantes para evitar una excesiva enumeración.
• Organización y composición a partir de las características seleccionadas.

Ejercicio: Observa atentamente la siguiente imagen

1) Realiza una lista de los elementos que la componen. Luego agrega a cada uno de los objetos adjetivos que los caractericen.
Por ejemplo: el cielo –> luminoso, claro
Escribe una descripción y colócale el titulo que la imagen sugiera.
2) Dados los siguientes sustantivos y adjetivos, utilízalos en un ejercicio de descripción. No es necesario que los ubiques en el mismo orden en que aquí aparecen.

Cielo, zapatillas, amarillo, sorprendente, gusanos.

3) A veces ciertos hechos provocan sensaciones que solamente nosotros sentimos. Por ejemplo:

El maestro me pidió el trabajo y yo sentí que mi estómago se retorcía como una goma de mascar.

¿Recuerdas que te haya ocurrido alguna vez algo parecido?. Realiza una breve narración , en donde se incluya especialmente la descripción de estas sensaciones internas.

Que ens salvi la poesia

                       1. Cerca informació sobre l'animal que més t'agradi, n'expliques la procedència, el que li agrada menjar, el que li agrada fer... També pots cercar algun poema dedicat a n'aquest animal.

                       2.  M'agradaria que donàssiu la vostra opinió sobre un parell de qüestions que vos plantejo:

2.1. Influeix la poesia en l'educació dels adolescents com tu? 2.2 Quina importància té la poesia en l'educació de la sensibilitat?

El cau del drac

 Aquí teniu un poema preciós de na Carolina Ibac per celebrar una diada tan especial com la de Sant Jordi! Amb una estructura ideal per aquest dia, no? Que passeu un bon dia de Sant Jordi i tengueu la sort de rebre un llibre i una rosa!

                                       El cau del drac

El foc de sang púrpura és aquí.

Sento les flames que cremen per dins.

Les lletres formen satírics versos de bruixeria.

Les fogueres s’emporten els llibres amb bogeria.

No tot està dit. Hi ha més per dir sense dit.

La mà ja no escriu, tampoc la ploma.

La cal·ligrafia és ara una font.

La tinta és ara polsosa.

El drac ja és mort.

I també les roses.

I la princesa.

I l’heroi.

Ara

ja

no

som

res.

No

més

que

un

sol

fet

de

ser.

Amor

pur

i

net.

 1. Fes el mateix amb aquest poema preciós que va escriure la nostra Carolina! Què imita la forma del poema?

2. Quines figures retòriques hi trobes? (metàfora, personificació...)

3. Cerca un poema sobre Sant Jordi i el penges al teu blog acompanyat d'una imatge sobre el mateix.

Una llegenda antiga sobre un drac...

                     Cançó del cavaller Sant Jordi:  23 d'abril

Cançó del cavaller Sant Jordi

(Gabriel Janer Manila-Vicent Ferragut)

Damunt el cel veig un drac

brodat de foc,

un drac que guarda una jove

en estrany lloc.

Sos cabells creixen i creixen

per dins l'espai.

El drac no la deixa viure,

ni ara ni mai.

La jove porta un vestit

color de nard;

sobre la tela, pintades,

tres flors de card.

A la punta dels cabells

llenques de lluna

resplendeixen dins la nit

una per una.

Ben de pressa que la cerca

dins la gran vall

un jovençà valerós

en un cavall.

Travessa els llargs sementers,

la nit fa por,

una por fonda que crema

l'arrel del cor.-Cavaller, bon cavaller,

alerta al drac,

que s'amaga rere els núvols

ran d'aquest llac.

-No temeu, estelets, no,

no temeu ara,

que jo no tenc gens de por,

vull dar la cara.

El drac enfurit bramula,

treu foc pel nas,

cent llamps forcats resplendeixen

sota el seu pas.



-Cavaller, cavalleret,

ai, si t'aplega,

ja pots fer valent l'escut,

que el drac ofega!

-No temeu, que dins les mans

tenc una daga.

Ran d'aquest tall esmolat,

la mort s'hi amaga.

-Cavaller, cavalleret,

vés-te'n a casa.

-A casa, no hi vull anar

sense la dama.

A casa, no m'hi envieu,

que ella em reclama.

El cavaller, tan ardit,

entrà en batalla,

-el drac treia pels queixals

foc i metralla.

Res no atura aquell guerrer.

Les espasades

sobre el coll de l'enemic

cauen fiblades.

I el firmament s'omple de sang,

roja és la nit;

roses enceses que esclaten

talment un crit.

Sobre la fosca dels parpres

el drac és mort.

Quan repiquin les campanes

que toquin fort.

Que repiquin nit i dia

que és bon treball.

Pels sementers de la fosca

corre el cavall.

Llenca: Tros llarg i estret de paper o de drap. 
Nard: Planta de la família de les agavàcies, bulbosa, de fulles linears, un xic carnoses. 
Sementer: Part d'una terra de conreu en què se sembra d'una planta determinada. 
  1 Llegeix aquest poema, penja'l al teu blog i explica a través d'una redacció la història que narra.

Preparam Sant Jordi...

        1. El 23 d'abril serà el dia del llibre. Cerca informació sobre aquest dia i la penges al teu blog.

        2. Explica la llegenda de Sant Jordi. Penja imatges al teu blog.

        3. Comenta els poemes que t'he presentat aquí baix. N'expliques el contingut. També n'has d'afegir l'opinió personal.
 

Festegem el Dia del Llibre: de l'arbre al llibre, del llibre a la poesia

Hi ha arbres que mai seran llibres -il. Alireza Darvish-

Acabem de llegir els darrers poemes de la nostra amiga poetessa Isabel Barriel i els volem compartir amb tots vosaltres. La seva temàtica al voltant del llibre ens han portat a algunes reflexions i preguntes -segur que a vosaltres us en sorgeixen encara més-. Els llibres, en totes les seves diferents formes i suports al llarg de la història, són un pilar fonamental per a la nostra cultura, la nostra formació, el desenvolupament personal i col·lectiu.

Els llibres i la lectura, són els protagonistes dels tres poemes infantils d'Isabel Barrielque us invitem a llegir.

De l'arbre al paper i del paper al llibre (al menys això era fins ara). Els arbres són monuments vegetals de la naturalesa i han estat al llarg de molts anys base de la nostra cultura escrita. Però no tots els arbres acaben sent llibres. Quines històries no escrites encara amagaran?

Hi ha arbres que mai seran llibres,

hi ha arbres que guarden històries

entre el silenci i les queixes del tronc,

a l'ombra de les seves branques,

amagant sota terra les grans arrels...

Hi ha arbres que mai seran llibres.

Al llegir marquem la pàgina on s'aturem amb un punt, és un silenci que respecta el ritme de la lectura. Cada lector i cada lectura tenen un ritme diferent. Un punt de llibre o marcapàgines és fonamental per als lectors.

L'harmonia de les lletres,

ritme del brodat sobre blanc,

punt de llibre,

marca, clau de pas.

Festa del llibre, festa de la lectura! -il. Paulina Morgan-

Finalment, tots els lectors i lectores tenen un dia de festa especial, el Dia del Llibre -23 d'abril- i això cal celebrar-ho de l' única manera que sabem fer-ho els lectors: regalant o autorregalant-se llibres i llegint.

El Dia del Llibre

Del núvol immens de les paraules

plouen sovint mots aïllats

sobre la terra fèrtil que has abonat.

Germinen versos,
poemes, contes i faules,
creixen històries,
creixen relats
i llegendes de temps passat...

I ara tens la collita al teu davant:
llibres que per Sant Jordi 
els carrers dels pobles han inundat.

Frases amb ànima

      Visita la següent pàgina https://twitter.com/frasesambanima, tria 5 frases que més t'agradin, amb les seves imatges corresponents i explica'n el seu significat. Llavors en tries la frase que més t'apassioni de les 5 triades.

   

I avui volia dedicar aquesta entrada als alumnes tan preciosos de 4t de diver! Estam passant un curs fantàstic i fan bona feina. Va per a ells! 

Poema del cantautor Lluis Llach

     1. Aquí teniu un poema preciós del cantautor Lluis Llach. Cerca informació sobre el mateix, penja imatges d'ell i per introduir el poema i llavors: A. Fes un resum del poema i explica'l cada quatre versos.
                                                   
                                                                     B. En quina persona està escrit, en primera o en tercera? Aquest fet fa que el poema sigui més subjectiu o més objectiu?

                                                                     C. Quin és el tema del poema?

                                                                     D. Analitza'l formalment com tu ja saps.

                                                                     E. Opinió personal.


                                                          

Jo hi sóc només si tu vols ser-hi,

no tinc altra veritat,

ni enganys ni cap gran misteri,

si tu hi vas, també hi vaig.

No tinc país

sense tu,

tampoc tinc demà...

així doncs per sempre

mantinc el repte,

només si hi vas jo hi vaig.

Jo hi sóc si també vols ser-hi

tan sols per fer un camí junts,

pel goig de seguir petjades

que ens han dut molt lluny.

Pel plaer d'un demà que engresqui

perquè ens hi trobem a gust

refent l'art de viure

poder conviure

el somni d'un món més just.

Lluis Llach

Reflexió segona avaluació

1. Fes una reflexió sobre com t'ha anat aquesta avaluació, el que has fet i el que hauries d'haver fet.

2. Fes una descripció de la imatge i les coses que et suggereix.

3. Explica com et sents en el teu grup de et de diver i per què.

Venècia

    1. Cerca imatges que vagin bé per al teu blog  sobre Venècia.

    2. Cerca imatges sobre màscares venecianes.

    3. Cerca informació sobre Venècia, la seva història, la seva gastronomia i els seus costums.

Ha arribat la primavera

                  1. Fes una entrada tema lliure. Procura ser el més original possible i ocupa tota una pàgina.

                  2.  Fes un comentari sobre el poema Cançó de primavera i penja-ho al teu  blog. Contesta les preguntes següents sobre el mateix poema:

                              1.1. Cerca una personificació i una comparació. Explica-les.
                      
                              1.2. Explica l'estructura del poema.

        

Cançó de primavera: Pétals de versos en flor

La primavera va avançant, de puntetes i amb bona melodia. Les flors converteixen la natura en un tapís vegetal. Flors molt conegudes, regnes de la primavera, i altres que quasi s'amaguen a la nostra vista, tímides.

Cançó de Primavera
(Enric Soler i Godes)

Floreta sense nom
en marge ignorat,
senzilla floreta
sense amic ni amat.

Tens la vida curta,
però llarg l'anhel;
alegres la vida,
vius sense recel.

Petita floreta,
qui et replegarà?,
sobre quina sina
ton goig lluirà?


Quan el sol s'aixeca,
tu guaites l'ocell
com una donzella
espera el donzell.

Voltada de brossa
ansiant l'amor,
ningú sap ta lluita
de plany i dolor.


Floreta sense flaire
que no sé ton nom,
sense amic ni amat,
eres de tothom.

Però vius joiosa,
tranquil·la, esperant;
saps que no hi ha xica
sense ball galant.

Tu sols, Primavera
per al meu vell cor!
Jo estime ta vida
que bull i que mor.

Comentari de poemes

1. Comenta aquest poema de na Carolina Ibac explicant-lo cada quatre versos i escriu el títol que trobis més adient.

                2. Tema?

                3. Resumeix el poema en cinc línees.

                4.  Aferra el comentari a la pàgina "Sota el mateix estel" on l'he publicat.

Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.

Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.

Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.

Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.

Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.

Ens dónes color a la vida.

Refranys amorosos

 Tria els deu refranys amorosos que més t'agradin, els penges al teu blog cada un amb una imatge. Després inventa'n cinc. Penja el refrany que t'hagi agradat més a la pàgina "Sota el mateix estel", acompanyat d'una imatge. També has de penjar-ne un dels que t'hagis inventat, posant el teu nom com a autor.

 

Dites populars i refranys sobre l'amor i els enamorats

Com vols que et vulga, si el qui vull que en vulga no em vol com vull que em vulga

De l'amor se'n parla molt, fins i tot al nostre refranyer. Us fiquem una recopilació de dites populars i refranys que parlen de l'amor, del desamor, dels enamorats...

A casar ni a recules s’hi pot anar

A la ben casada, només el seu marit li agrada

A marit gelós, la dona maca

A qui diu no, no el casen

Abans el Déu era l'amor, avui és l'or

Abans que et cases, mira el que fas

Afortunat en el joc, dissortat en amors

Al cor de les persones, ningú no hi entra

Al que es casa per interés, li ixen los comptes al revés

Al mal de cor, no li vages amb disgustos ni pors

Allà on hi ha amor, no hi ha rancor

Amants i lladres, busquen foscors i racons

Amor comprat, dona'l per venut

Amor de boig, vós per altre i jo per vós

Amor de Carnestoltes, amors de revoltes

Amor de festes de carrer, el millor no val un dobler

Amor de lluny i fum d'estopa, tot és u

Amor fort dura fins a la mort

Amor gran venç totes les dificultats

Amor i senyoria, no volen companyia

Amor que aplega a l'oblit, amor que no ho ha sigut

Amor que s’emporta el vent, que et serveixi d’escarment

Amor sense patir, això no pot ser

Amor, amb amor es paga

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

Amoretes de gener, per sant Miquel bolquer

Amors i juraments se'ls endú el vent

Cada ase s'enamora del seu bram

Cada u està gelós de lo seu

Cal educar per amor i no per temor

Cap on el cor s'encamina el peu camina

Casar-se no es sols portar el ram

Cor apassionat no vol ser aconsellat

Cor sense amor, jardí sense flors

Costa molt poc d'enamorar i costa molt més de conservar

De mal d'amor, els metges no en curen

De sembrar i casar, consells no vulguis donar

De tant que et vull et trec un ull 

Dona bonica i marit gelós, mai no tenen repòs

El boig té judici i l'enamorat no té seny 

El cor no parla, però endevina

El llamp i l'amor cremen el cor

El primer casament: amor, el segon: companyia i el tercer: tonteria

El sentiment agut és mut

Els amors passen, els amics queden

Els primeres amors són els millors

Estimar i no ser estimat és com respondre i no ser preguntat

Festeig llarg, parent de la mort

Herència forta, casament en porta

Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat

L'amor el va pintar un cego

L'amor és com la lluna, si no augmenta minva

L'amor és el desig irresistible de ser irresistiblement desitjat

L'amor sempre té excusa

L'amor tot ho perdona, menys l'engany

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell  

Mans gelades, enamorades

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Pensen els enamorats que tothom té els ulls tancats

Per l'home enamorat, no hi ha dona lletja

Per mal casar, val més a ca-seva estar

Quan em mires i et rius, senyal que em vols

Quan la fam entra pel portal, l'amor fuig per la finestra

Qui bé ama, tard oblida

Qui estima, defectes no mira

Qui té amor, no dorm

Renyeixen els amants, i s'estimen més que abans

Si vols que et vulguen, fes-te voler

Val més ser amat que temut

Podeu trobar més refranys a la web El refranyer, de José Gargallo Gregori.

L'amor...

        
          1. Escriu una carta d'amor a un ser estimat, ja sigui correspost o no correspost, familiar o de parella... Vint línees com a mínim. Com sempre, acompanya-la d'una imatge...

          2. Penja vuit imatges que expressin amor.

No ens queda més que la revolució pacífica

   Hi ha certs drets humans que haurien de ser intocables perquè, si se'ls vulnera, s'atempta directament contra la dignitat de les persones. Quina ment humana és capaç de tancar dos hospitals que funcionaven bé, per estalviar uns doblers, que tal vegada es podrien estalviar per una altra banda? La ment del govern actual ho és.

  Una de les coses que més m'estranya de tot això és veure gent que resta impassible davant desastres com aquests perquè no els afecta directament. Deu ser un tipus de persona que només pensa en el present, perquè en el futur ningú sap què li passarà, i que només pensa individualment. Evidentment, tots tenim una part d'individualisme i d'egoisme però, en els temps que estam vivint, s'ha de tenir molta de sang freda per no patir, encara que sigui un poquet, per les injustícies que s'estan fent. La inconsciència fa viure aquestes persones tranquil·lament, preocupant-se pel propi benestar, però haurien de pensar que potser algun dia necessitaran ajudes que no tendran, i elles mateixes n'hauran estat testimonis passius, com qui mira passar el temporal des del llit, per tant, corresponsables d'aquesta calamitat.

   Amb tot això em deman: Si aquest govern no pateix per les persones, com ha demostrat en reiterades ocasions, com volem que en respecti la seva cultura i la seva llengua? Això ja és impensable... Ens volen prendre el cos i l'ànima, ens volen prendre el que més estimam. Una educació pública de qualitat, la igualtat entre les persones,  l'ajuda als joves, l'ajuda a la gent gran, l'ajuda als malalts, la mort digna, la nostra llengua i la nostra cultura...No respecten el poble, per tant, no es respecten ells mateixos, ja que formen part del poble. És curiós veure com ataquen els valors que hem predicat a l'escola tota la vida.

  De totes maneres, una part considerable d'aquest poble oprimit s'ha aixecat, i està cansat de veure com l'intenten trepitjar, i disposat a lluitar, a resistir. Vull alabar des d'aquí totes les persones que dediquen part del seu temps personal a combatre els diferentes fronts, i a més ho fan des de la pau i del respecte, demostrant els valors que defensen. No ens queda més que la revolució pacífica.

                                                                               Antònia Lladonet



  1. Llegeix aquest text i fes un resum del que diu.

  2. Quin és el seu tema principal?


  3. Què en penses sobre el tancament d'un hospital com el Joan March? finalment la lluita va tenir la seva resposta i no es va tancar.  Exposa la teva opinió.

Entrada lliure

                   1. Fes una entrada lliure, sobre un tema que et cridi molt l'atenció en l'actualitat. La pots fer en la llengua que vulguis. També hi has de penjar imatges adients.