Quart de diversificació
Aquest és el blog del quart de diversificació de l'IES Porto Cristo, a través del qual farem feina i aprendrem a escriure millor. Enguany som en Toni, na Carme, en Jorge, en Jeray, na Jazmina, na Janet, Na Isis, Na Núria, na Neus, na Rocio, en Philipp, en Dani i en Joan Pere i la professora, n'Antònia. "Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences, has de pregar que el camí sigui llarg...Lluis LLach"
dimarts, 16 de desembre del 2014
Descripció
1. Fes una entrada lliure.
2. Omple el teu blog d'imatges nadalenques (6) i les descrius.
dilluns, 15 de desembre del 2014
Nadal...
1. Fes una entrada sobre el que esperes d'aquest nadal: el que faràs, on aniràs, amb qui et reuniràs, etc.
2. Escriu una carta als teus pares... què els demanaries?
3. Escriu la teva nadala preferida.
dimecres, 10 de desembre del 2014
Diürn o nocturn?
Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit? Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi.
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.
CUES D'ESTELS
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
Cues d'estels que baixen fent uns tels que creixen com els pèls que naixen com arrels del nostre cos. Així com flors.
Cues d'estels. S'ajunten els espais.
Ovidi Montllor
LLUNA ESTIMADA
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna coqueta: algú que et faci d'acompanyant, que et digui coses a cau d'orella i et prengui el rostre en les seves mans.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què esperes, lluna bonica: vols que m'arribin els teus perfums i amb els teus ulls plens de melangia vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, digue'm què esperes per anar a dormir.
Jo sé què et passa, lluna estimada: el teu cor es va enamorar de mi pro tu ets al cel i jo estic en terra i no veus camins que ens puguin unir. Però, oh! no et desesperis, pàl.lida lluna, jo sé un camí que podràs seguir: va fins la vall, entre les muntanyes, i ajeu-te al riu que ell et durà aquí.
Lluna blanca, carona trista, la llum de l'alba te fa petita, lluna, lluna, lluna de l'alba, en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi. Pau Riba
M'ESTIM LA NIT
Demà no tinc feina i tal vegada em desperti tard. M'estim la nit, perquè sé que tothom dorm i que el carrer baixa buit de silenci. M'estim la nit, perquè de dia no es veuen les estrelles ni se sent el soroll dels camions del fems. M'estim la nit, perquè la nit és somni, i el somni és... és un llac d'aigües cristal•lines on els cignes marxen cap al sol i els xiprers siulen tranquils vora una tomba oblidada. M'estim la nit, perquè la nit pot ser dia. Pau Riba
dimarts, 9 de desembre del 2014
Educació per al consum... Reflexions, ara que ve nadal...

Aquests dies m'he interessat per tot tipus d'escrits que parlaven sobre l'educació per al consum responsable i m'han fet reflexionar molt. Sempre m'he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.
Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l'escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s'ha de fer des de la família, evidentment.
L'interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d'autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants.
La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d'educar els nostres fills i/o alumnes des de la "cultura del saber què vull", no només des de la "cultura de l'esforç", que també és molt necessària. S'ha de donar autonomia a l'educand perquè pugui prendre decisions, d'acord amb la seva edat. D'aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació. És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d'estimació.
Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M'ha semblat molt interessant pensar en aquesta "cultura de saber què vull", ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.
Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat.
1. Fes-ne un resum.
2. Tema.
3. Escriu deu verbs que hi surtin, deu noms, deu adjectius i els adverbis que hi trobis.
Comentari de text
Stop a la violència de gènere. Tolerància zero
El 25 de novembre, hem celebrat el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les dones / Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer. És una data que cal recordar, que cal celebrar junts, homes i dones, per eradicar definitivament aquesta violència, psicològica i física, que pateixen moltíssimes dones arreu del món, també en el nostre país.
Al masclisme criminal
(Pura Peris)
(No m’ofegues, deixa'm viure)
Respire
Per què et moleste?
Visc
t’he de demanar permís?
Si m’aparte del teu pas
Per què em maltractes?
Pense i m’expresse
Per què em malinterpretes?
Camine,
Per què em poses pedres en el camí?
Fa temps que vaig decidir
que la vida no és vida
si has de transitar per ella
a cada pas demanant permís.
No puc evitar-ho, respire,
camine, opine, gaudisc dels amics,
No m’ofegues, deixa'm viure
no vull ser una titella
de la que altres tiren dels fils
ni sóc una diana
on altres practiquen el tir.
(del poemari Ones sobre la mar, premiat al XXI Premis 9’Octubre 2013, Ajuntament Sant Vicent del Raspeig,)
Maltracte
(Pura Peris)
Flor desfullada
per por i punys marcada
pensa't, no calles!
(de Tasts de vida, ed. Germania 2014)
Il·lustracions d'Alex Rodriguez
1. Tema de cada un dels poemes.
2. Fes-ne un resum.
3. Coneixes algun cas real? Explica'l.
3. Coneixes algun cas real? Explica'l.
4. Quin maltracte creus que és pitjor el físic o el psíquic? Per què?
La poesia oral
La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència
La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència és un llibre coordinat per Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu , que està editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i Edicions UIB (2007).
Els textos que integren aquest volum tenen com a denominador comú la voluntat d'explorar el complex món de la poesia oral en alguns dels gèneres que la conformen, en l'àmbit de la llengua catalana i essencialment des d'una perspectiva funcional i sincrònica.
El llibre inclou nou estudis, tots realitzats per especialistes en la matèria, sobre un aspecte o un altre de la tradició popular vinculada a la creació poètica. Així, Carme Oriol aprofundeix en la baladística; Jaume Guiscafrè analitza les diferències entre la balada i el romanç, mentre que Josep M. Esteve posa de manifest com els materials orals que conformen els jocs i les cançons del repertori infantil són peces funcionals que faciliten un gran nombre d'aprenentatges a un ampli ventall d'edats. Antoni Serra analitza algunes de les balades catalanes més freqüents i Felip Munar sintetitza al seu estudi els principals recursos que cal posar en pràctica per compondre gloses, mentre que Caterina Valriu treballa sobre el corpus de les gloses populars mallorquines que parlen de les dones en la seva relació amb l'altre sexe.
Joan Borja demostra en la seva aportació com les formes expressives pròpies del folklore són el substrat poètic sobre el qual es construeix l'estètica d'un gran nombre de cançons dels cantautors adscrits a l'anomenada Nova Cançó; Víctor Gómez Labrado fa una acurada revisió de les balades que conformen el corpus del comte maleït i condemnat a vagar eternament com una ànima en pena per les seves malifetes; i, finalment, Bàrbara Sagrera revisa la funcionalitat dels proverbis.
El llibre inclou nou estudis, tots realitzats per especialistes en la matèria, sobre un aspecte o un altre de la tradició popular vinculada a la creació poètica. Així, Carme Oriol aprofundeix en la baladística; Jaume Guiscafrè analitza les diferències entre la balada i el romanç, mentre que Josep M. Esteve posa de manifest com els materials orals que conformen els jocs i les cançons del repertori infantil són peces funcionals que faciliten un gran nombre d'aprenentatges a un ampli ventall d'edats. Antoni Serra analitza algunes de les balades catalanes més freqüents i Felip Munar sintetitza al seu estudi els principals recursos que cal posar en pràctica per compondre gloses, mentre que Caterina Valriu treballa sobre el corpus de les gloses populars mallorquines que parlen de les dones en la seva relació amb l'altre sexe.
Joan Borja demostra en la seva aportació com les formes expressives pròpies del folklore són el substrat poètic sobre el qual es construeix l'estètica d'un gran nombre de cançons dels cantautors adscrits a l'anomenada Nova Cançó; Víctor Gómez Labrado fa una acurada revisió de les balades que conformen el corpus del comte maleït i condemnat a vagar eternament com una ànima en pena per les seves malifetes; i, finalment, Bàrbara Sagrera revisa la funcionalitat dels proverbis.
Un llibre fantàstic per a conèixer el nostre folklore, analitzar-lo i difòndre-lo. Són els nostres arrels poètics!
Les il·lustracions són de Johanna Wright.
1. Fes un resum del que s'explica a n'aquesta entrada. Cerca informació sobre la poesia oral en general.
dijous, 4 de desembre del 2014
LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Bé, recordau que la Revolució Industrial igual que la Revolució Francesa va ser un canvi molt important en la societat. En aquest tema veurem els canvis de formes de vida al camp i a les ciutats on el més important serà la producció i el capital per sobre de tot. Aquí teniu un vídeo on hi ha una petita explicació.
Recordeu que a Anglaterra encara manen els reis i la noblesa que tenen més privilegis que els burgesos i que el poble en general. A França ha caigut una de les famílies de reis de tot el món i iaxò s’estendrà per tot el món. Els burgesos com Robespiere i els seus aliats, creuen que les coses han de canviar però sense tantes morts com a França. La màquina de vapor és important perquè serà un invent que millorarà el treball de l’home i sorgirà una altra manera de viure sota les lleis del capitalisme.
1. Cerca informació sobre la revolució industrial i detalla quins varen ser les primeres màquines i energies que van provocar el canvi. Acompanya tota aquesta informació d'imatges adients.
dimarts, 2 de desembre del 2014
Nit de Nadal, poesia infantil per a una nit especial
D'entre totes les properes festes és la nit de nadal la més important. Vull compartir amb vosaltres un poema infantil preciós que ens ha enviat Laia Torres (moltes gràcies, Laia). Poesia nadalenca especial per a recitar i compartir en la festa de nadal.
Nit de Nadal
(Laia Torres)
Quina nit tan esperada,
el cel brilla més que mai.
Les estrelles en rotllana
fan la dansa de Nadal.
Surt la lluna tafanera,
rera un núvol treu el cap.
Mira tota divertida
els carrers tan decorats.
Juga el vent amb les llumetes
dels balcons acolorits.
Vora al foc a dins de casa
em sento ben protegit.
Com m'agrada aquest dia
per poder-nos retrobar.
I dir-vos a cau d'orella
què bonic és estimar!
Bon Nadal!
1. Fes un resum del poema
2. Tema.
3. Cerca una imatge adient al poema. Siguès original.
4. Opinió personal.
Ja som al desembre
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)







