Comentari de text

 1. Tema principal del text.

 2. Per a tu què és educar?

 3. Quina idea d'educar s'ha de tenir segons l'escrit?

 4. Escriu les quatre idees fonamentals en quatre frases.

 5. Fes-ne un resum

 

                                             

 Educar no ha de ser sinònim de prohibir, ha de ser sinònim d'ensenyar responsabilitat

Moltes vegades associam la paraulaeducació a prohibició  i, tot i que els infants quan són petits, necessiten d'aquestes prohibicions per la seva integritat física, quan creixen, funcionen molt millor amb el raonament que no pas amb una prohibició.

Amb això no vull dir que no se'ls hagin de prohibir coses, és clar que sí, però és important basar la nostra tasca educativa en ensenyar-los a ser responsables i  a saber quan una cosa no s'ha de fer, no perquè estigui prohibida, sinó perquè el seu coneixement els diu que no s'ha de fer, per tal cosa o per tal altra.

La paraula  prohibició  crida els subjectes que estan en procés de creixement a les ganes de rebel·lió,  a uns més que a uns altres, però normalment, sobretot a l'etapa de l'adolescència, a les ganes de dur a terme la transgressió d'aquestes normes. Per què? Perquè és divertit, perquè és una manera d'autoreafirmar-se com a persones, de cridar l'atenció, de sentir-se diferents, de sentir-se majors, de rebutjar el món adult...

La millor opció és la comunicació, com sempre, a través de la qual es podran transmetre valors importants per a la vida d'una persona que viu en societat.

Un exemple que explica el que vull dir amb tot això:Un professor o una professora de secundària es troba davant un grup d'alumnes. El professor o professora ha de sortir un moment de classe. Quan torna, la classe està desbaratada, alguna taula pel terra, etc... El professor o professora decideix no castigar el grup, sinó fer-lo reflexionar. Els diu que ja són grans i que els vol tractar segons l'edat que tenen, però que l'actitud mostrada no equival a la maduresa que haurien de tenir. Els diu que se'ls ha de poder donar llibertat, sense que es converteixi en llibertinatge i els explica que, si veu que no els pot deixar sols perquè fan desastres, sempre hauran d'estar vigilats pel professorat, i no podran gaudir de moments sense la figura de l'adult.

Com que tot això els ho diu amb bones paraules, l'alumnat escolta amb atenció. S'adona que si la pròxima vegada que el professorat el deixa sol es porta malament, sempre estarà sota vigilància, per tant, sap el que ha de fer la propera vegada. El professor o professora tot això ho té molt clar i sap que, després della xerrada, han après alguna cosa, la responsabilitat de portar-se bé, encara que no hi hagi cap adult. 
Això és educar... És lògic no poder deixar un grup d'adolescents sol durant un determinat temps? Un grup d'alumnes demostra la seva educació, precisament, quan està sol. Clar que és molt més fàcil el càstig ràpid i efectiu de tot el grup i dir-los que no estaran sols mai més, però l'alumant no aprèn, sinó que encara li augmenten les ganes de rebel·lar-se.

Explicar-se, donar-se a entendre, parlar de les coses i no únicament prohibir... són les claus per a una bona comunicació entre l'educador i l'educand i per a una bona educació, com a resultat.
                                                             Antònia Lladonet

Entrada lliure

          1. Fes una entrada lliure sobre alguna cosa que t'interessi especialment. Incorpora-hi imatges.

Comentario de texto

1. Lee este poema curioso y explica lo que su autor quiere decirnos.

2. Busca información sobre el autor Jorge Luis Borges.

3. ¿Los libros están personificados en este poema? Justifica tu respuesta.

4. ¿Que visión de los libros tiene el poeta?

5. ¿Qué tipo de libros te gustan? Justifica tu respuesta.

Som a dijous i sembla que la feina comença a quedar darrere. Tenim tot un cap de setmana per a descansar i llegir. Aprofitem-la! Llegir és una manera de viatjar i també de viure altres vides, incloent la vida dels autors.

Mis libros

(Jorge Luis Borges)

Mis libros (que no saben que yo existo)

son tan parte de mí como este rostro

de sienes grises y de grises ojos

que vanamente busco en los cristales

y que recorro con la mano cóncava.

No sin alguna lógica amargura

pienso que las palabras esenciales

que me expresan están en esas hojas

que no saben quién soy, no en las que he escrito.

Mejor así. Las voces de los muertos

me dirán para siempre.

Sinopsi d'Avatar

AVATAR... Increïble...

             Avui hem anat a veure aquesta pel·lícula perquè ens feia ganes experimentar el cinema en 3 dimensions, i no hem tornat gens decepcionats, ja que ens hem trobat davant una pel·lícula brutal per a la vista i també per al cor. Brutal per als sentits, però també per a les emocions. Ens ha permès veure el món amb uns altres ulls.

             Avatar, dirigida per James Cameron, el mateix director de Titànic, Terminator, Bailando con lobos o El último samurai, ha aconseguit fer un gran avenç en el camp tècnic amb aquest film, encara que, com que durant els darrers anys ha insistit que canviaria la forma de veure i de fer cinema, ha creat unes expectatives que han provocat  l'efecte invers en alguns crítics, que n'han sortit decepcionats perquè esperaven molt més. No ha estat el nostre cas, com ja he dit al principi, ja que, per a nosaltres, sí que ha estat un avenç i una nova forma de veure cinema, i n'hem sortit encantats.

            Podríem dir que és una pel·lícula de ciència ficció, però també és d'acció i a més, s'hi explica una gran història d'amor.  És la creació d'un món nou, capaç de confondre amb la realitat. No només és imatge, sinó que també hi ha història, encara que, des del punt de vista narratiu, no és res de l'altre món. Les vestimentes digitals dels "avatars" són espectaculars i els efectes especials, també. 

            El que crida molt l'atenció és la millora tecnològica, la interacció entre personatges digitals i reals, la meticulosa creació d'un medi ambient artificial i la potència desmesurada dels efectes especials, que et posen els pèls de punta més d'una vegada. També els  escenaris colorits, d'una bellesa que captiva. També unes escenes d'acció impressionants, batalles èpiques, el so extraordinari i una banda sonora molt adequada i que ajuda molt a que t'arribi per tots els sentits.

             Tot i que la història que s'hi narra és tòpica (Sempre agrada trobar tòpics a pel·lícules tan diferents), no deixa de ser interessant. Es perceben crítiques al militarisme, a l'imperialisme, i això ja em va bé i, fins i tot, al capitalisme. És un cant a l'ecologia, la pau i a la connexió interior entre tots els sers.

              Hi ha un paral·lelisme amb el món actual que es va deshumanitzant. És increïble veure com els indígenes defensen el seu poble i la seva terra, amb ungles i dents, molt lluny, per exemple, del que passa a Mallorca en què, la gent nadiva no ho fa. Avatar reflecteix molt bé el que significa la unió entre la terra, els animals i les persones. 

              El protagonista arriba a un nou món amb una missió, però perceb la bellesa d'aquest nou món i la noblesa de la seva gent, a través de les ensenyances d'una de les seves habitants i de les seves pròpies vivències, i això fa que se n'oblidi, de la missió, i vulgui iniciar una nova vida.

              Vos la recoman!!!

1. Aquesta és la sinopsi de la pel·lícula Avatar. Ara fes la sinopsi de la pel·lícula que més t'hagi agradat.

Frases emblemàtiques

1. Comenta cada una de les següents frases emblemàtiques.

2. Escriu la teva pròpia frase emblemàtica i acompanya-la d'una imatge adient. Com per exemple les que se'm van ocórrer a mi i al meu pare:

        -Per molt malament que vagi, sempre hi ha un bri d'esperança.                              -No facis als altres el que no t'agrada que et facin a tu.

                                  

Una cala petita equipada amb tots els colors reglamentaris..

Aquest poema m'ha robat el cor, m'ha compungit i m'ha emocionat molt. Una cala petita, equipada amb tots els colors reglamentaris... Era el que deia sobre la nostra llengua, com a literària, una Cèlia Sànchez-Mústich joveneta (1989) al seu primer llibre de poemes LA cendra i el miracle. Espectacular.

 

Petita llengua

La llengua amb que escric
... no és un oceà
ni un mar
ni una llarga platja.
Més aviat s'assembla a una cala petita,
equipada amb tots els colors reglamentaris,
terrible i temptadorament fotogènica
des del poema.

1. Tema del poema

2. Contingut.

3. Resum

4. Opinió personal

Comentari de text

2. Horitzó circular

Feia dies que caminava incansable per senders salvatges d’aquell bosc gairebé inescrutable. No duia cap brúixola i el seu sentit de l’orientació s’havia espatllat només néixer. La inèrcia de les seves passes mecanitzaven un ball constant seguint el compàs de tres per quatre, en clau de sol. Perquè només caminava de dia, quan la llum irisava tots els arbres. De nit, amb els seus ulls felins, poc hi dormia, sempre alerta al perill. Cada soroll estrany accelerava el batec del seu cor a mil revolucions per segon. I quan el soroll s’ofegava en el silenci, el seu cor entrava en calma i es deixava endur durant uns instants pel seu món del subconscient, aquell en què els somnis són els que decideixen.

Un dia, que semblava igual a tots els anteriors, va succeir quelcom diferent. Seguia constant amb el seu pas, els arbres quedaven enrere i sempre venien d’altres. Però de cop i volta, els arbres ja no aparegueren més i quedaren en el retrovisor del seu record immediat. Sorprenentment es va veure al bell mig d’una clariana i per molt que cerqués un horitzó, no el trobava. Era el centre d’una circumferència i tenia tres-cents seixanta camins possibles per triar, sense cap mena de pista. Confosa, s’aturà i segué a terra. Fins ara només li havia calgut seguir la drecera preestablerta, sense necessitat de decidir res. Però ara, tot era diferent. I no sabia què fer. Era de dia i es posà a dormir.

La rutina constant s’havia esvaït i començava un nou destí, el de la llibertat.


    1. Llegeix aquest text de na Carolina Ibac. Destria'n la introducció, el desenvolupament i el desenllaç.

    2. El text és una història fictícia per parlar d'un tema real molt important. Quin seria aquest tema?

    3. Descriu el paisatge que aparareuix a la narració.

   

Un cucurutxo de castanyes calentes amb papers de poesia. Bona Castanyada poètica!

Un cucurutxo de castanyes calentes amb papers de poesia. Bona Castanyada poètica!

Estem en plena tardor i el fred que comença a notar-se en porta a pensar en les castanyes torrades, calentetes. Que bones! Aquí teniu aquesta cançoneta, de Lola Casas, del seu llibre Anem de festa.

Bona Castanyada a tots i totes!

Castanyada 

-cançó per anar a collir castanyes-

(Lola Casas)

Anem al bosc

Qui vol venir?

Sortirem

de bon matí!

Collirem

moltes castanyes

de jaqueta punxeguda.

Compte!

No siguem descuidats

O els dits

ens deixaran

Macats!

Tornem del bosc.

Venim corrents.

Els cistells

ja són ben plens.

Ja som a casa.

Estem contents!

                      1. Explica el poema sobre les castanyes que tens aquí dalt.

                      2. T'agraden les castanyes? Torrades o sense torrar? Inventa't una recepta de cuina que es pugui acompanyar de castanyes.

                      3. Descriu la classe on estàs ara mateix.

Enamora't! Viu la poesia: "No me culpes", poema d'amor de Raquel Garzón

L'amor diuen que floreix en primavera, però totes les estacionsde l'any són bones per enanmorar-se. L'amor sempre està ací, sol cal atrapar-lo o deixar que entre... sense permís.

No me culpes

(Raquel Garzón)

No me culpes:

vi luz en tu alma y entré...

Es cierto,

no toqué timbre,

no golpeé.

Supuse que esperabas mi llegada.

Lo siento.

Si prejuzgué,

fue sin mala intención,

debes creerlo.

Como sea, estoy aquí:

                      prepárate.

La il·lustraació és de Maike Plenzke. 

    1. Tema del poema.

    2. Descriu en una frase el sentiment del poeta.

    3. Fes un resum del poema.

    4. Tipus de rima: assonant o consonant?

    5. Quants de versos té? Té una forma habitual el poema? Per què?

Comentari de poema

         Llegeix el següent poema de Joana Raspall i fes les següents activitats:

                    1. Diguès el nombre d'estrofes i de versos. La rima és consonant o assonant?

                    2. Explica en una paraula el TEMA del poema.

                    3. Resumeix en dues línies el contingut del poema.

                    4. Apunta les paraules que no entenguis i en cerques el significat al diccionari.

                    5. Explica què vol dir el títol.

                    6. Passa aquest poema escrit en vers a prosa (redactat)

Les varitetats lingüístiques

Les varietats lingüístiques. Adreçat a tot l'alumnat.

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobin, segons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.

.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.

.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica

http://blocs.cpnl.cat/cursosblanes/files/2012/04/Llengua-i-variaci%C3%B3.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_est%C3%A0ndard

(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)

EXERCICIS:

1.    Digues a quina varietat corresponen les frases següents:

A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara.

B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.

C)    Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar:

mestre i ponent contra d’ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir,

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

(Ausiàs March)

D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.

E)     

Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)

3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.

4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.

5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.

Que canten los niños, que alcen la voz... en ellos está la verdad: poesía y música por la paz / poesia i música per la pau

       1. Defineix amb una frase el tema d'aquest poema.

       2. Quin missatge vol transmetre.

       3. Fes-ne un resum

Escoltem com els xiquets i xiquetes ens canten per la pau -il. Cristian Blanxer-

Que canten los niños
(José Luis Perales)

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto para que me dejen vivir,
yo canto para que sonría mamá,
yo canto porque sea el cielo azul,
y yo para que no me ensucien el mar.

Yo canto para los que no tienen pan,
yo canto para que respeten la flor,
yo canto porque el mundo sea feliz,
yo canto para no escuchar el cañón.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Yo canto porque que sea verde el jardín,
y yo para que no me apaguen el sol
yo canto por el que no sabe escribir,
y yo por el que escribe versos de amor.

Yo canto para que se escuche mi voz,
y yo para ver si les hago pensar,
yo canto porque quiero un mundo feliz,
y yo por si alguien me quiere escuchar.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

Que canten los niños, que alcen la voz,
que hagan al mundo escuchar,
que unan sus voces y lleguen al sol,
en ellos está la verdad.

Que canten los niños que viven en paz,
y aquellos que sufren dolor,
que canten por esos que no cantarán
porque han apagado su voz.

El camí cap a la felicitat, inabastable?

         Em fa il·lusió fer aquestra entrada ja que parlarà sobre un terme perseguit per cada persona que habita aquest món i l'objectiu final del fet d'existir. A més, en parlaré de manera totalment subjectiva. 

          

         Al llarg de les nostres vides anam perseguint aquest "fantasma" que anomenam felicitat. Reb aquest nom, no en un sentit pejoratiu, sinó perquè ningú no se l'ha trobat mai de cara, perquè la seva presència només hi és per a alguns i perquè apareix i desapareix sense explicació.

        Hi ha persones que malgasten les seves vides en una recerca constant i estèril de la felicitat com estat gairebé permanent, amb la il·lusió quimèrica que algun dia la trobaran. Però la felicitat és, normalment, una situació passatgera que desapareix a la mínima sense avisar. A més, moltes de vegades la felicitat és confosa amb l'eufòria, manifestació exagerada de joia, de satisfacció i d'alegria, que sol durar poquet i no sol ser del tot real. 

           Al llarg dels anys una de les preguntes recurrents que et sols  i te solen fer és: -Ets feliç? Aquesta pregunta sol ser difícil de respondre, la resposta més adequada tal vegada seria a través d'una interrogació retòrica: -Qui sap?  Però amb el pas del temps i, amb la maduració com a persones que això suposa, et vas adonant que la felicitat són aquells petits moments diaris i quotidianis que et donen tranquil·litat i et fan sentir bé. Aquesta felicitat s'ha de cercar perquè és difícil saber valorar les petites coses del dia a dia. 

           Evidentment, el que és felicitat per a uns, no ho és per a altres, i això fa que en el món hi hagi persones     felices i persones infelices de per vida. Una persona pot ser infeliç tota la seva vida a causa del seu caràcter o d'haver rebut una mala educació. Una persona inconformista, envejosa, capriciosa, venjativa, rencorosa, orgullosa, incapaç de valorar els petits detalls,  necessitada de viure experiències intenses, pot no arribar a trobar mai aquest bell camí. I dic camí perquè és el que primer s'ha de trobar, una vegada trobat, s'ha de saber seguir i valorar el que ens hi anam trobant, com aquell camí cap a Ítaca en el qual és més important aquest camí que no l'arribada a l'illa. 

         També  hi ha persones a qui la vida posa a prova, una vegada rera una altra, amb dificultats greus i això pot ser motiu d'infelicitat. Però pens que l'actitud d'aquesta persona i  la manera de viure les coses pot fer-la més feliç que no una altra a qui la vida li ho hagi posat tot molt fàcil. L'important no és el fet de viure una vida sense problemes ni dificultats, sinó la manera de viure aquests problemes i de superar els obstacles que vagin sorgint. I és bo estar preparat, perquè en sorgiran de problemes, i precisament aquests seran els responsables de fer-nos valorar els moments en que tot va bé.

        Què és per a mi la felicitat? La felicitat la puc trobar en el meu dia a dia perquè a mi el que més em fa feliç són les seves petites coses: Anar a fer un cafè amb un amic o amiga, el somriure del meu fill, compartir un bon àpat amb el meu marit, beure una copa de vi, passejar per un lloc tranquil, veure una estona la tele després de sopar, llegir un llibre interessant, escoltant un poc de música de la que m'agrada, anar a cercar el nin a l'escoleta, rebre abraçades de la meva família, una dutxa d'aigua calenteta, escoltar la gent, parlar amb la gent, cuidar els meus... La llista podria seguir de manera indefinida. Moltes d'aquestes coses les puc trobar diàriament i això ajuda a endolcir la meva existència i a fer-la més feliç.

         Evidentment, aquesta felicitat del dia a dia no és el mateix que la felicitat que sentim quan ens passen coses fora de mida com tenir un fill, treure una carrera, aprovar unes oposicions, muntar el teu propi negoci i que funcioni, partir de viatge, guanyar algun premi... Però, precisament, serà més feliç aquella persona que no necessiti d'aquestes grans coses, o d'altres, per sentir-s'hi. S'ha de saber trobar un equilibri i  aspirar a n'aquelles coses que podem arribar a aconseguir.

          Finalment podria dir que per ser feliços...

La persona que es considera feliç sap que la desgràcia és una possibilitat, mentre que la felicitat és una elecció. Si apostem perquè en la nostra vida hi siguin presents el màxim de moments feliços possibles, ens anirà bé:

Acceptar-nos com som i confiar en nosaltres mateixos.

• Una actitud positiva davant la vida.
• Habilitats socials i de comunicació.
• Afrontar amb realisme i bona actitud cada situació en què ens trobem.
• Expressar i viure els nostres sentiments i les emocions.
• Consciència de viure i gaudir de cada instant.
• Ganes dejugar, riure, descobrir i transgredir alguns límits del que és convencional.
• Alegrar-nos amb el que tenim i entusiasmar-nos en projectes nous.
• Estar orgullosos de nosaltres i del que hem estat capaços d'aconseguir.
• Cuidar-nos, valorar-nos i apassionar-nos amb l'aventura de viure.

                 

           Au idò, a ser feliços! 

                         

                                                                     Antònia Lladonet

               1. Fes un resum d'aquest text.

               2. Quin és el tema principal?

               3. A quines conclusions s'arriba en el text?

               4. Segons el text, què és la felicitat? Com es pot ser feliç?

               5. Et consideres feliç? Argumenta la teva resposta.

Un poema preciós de Benedetti! Penjau-lo al vostre blog i el comentau!

¿Por qué el mundo soñado no es el mismo

que este mundo de muerte a manos llenas?

Mi pesadilla es siempre el optimismo:
me duermo débil, sueño que soy fuerte,
pero el futuro aguarda. Es un abismo.

No me digan cuando me despierte.

                                  Benedetti

  Responde las siguientes preguntas sobre el mismo:

             1. Número de estrofas y de versos. Tipo de rima.

                 2. Explica lo que nos cuenta.

                 3. Resume el contenido en una palabra.

                 4. ¿Qué dirías, es un poema positivo o negativo? ¿Por qué?

                 5. ¿Qué tema filosófico trata?

                 6. Busca información sobre su autor.

                 7. Opinión personal.

M'ensenyes a volar?

                   1. Explica el que passa a n'aquest dibuix. Què expressa? Què vol dir?