Descripció

            1. Fes una entrada lliure.

           2. Omple el teu blog d'imatges nadalenques (6) i les descrius.

Nadal...

                                   

   
                1. Fes una entrada sobre el que esperes d'aquest nadal: el que faràs, on aniràs, amb qui et reuniràs, etc.

                2. Escriu una carta als teus pares... què els demanaries?

   
                3. Escriu la teva nadala preferida.

Diürn o nocturn?

Quin és el millor moment del dia per a tu? Matí, migdia, horabaixa o nit?  Justifica la teva resposta i penja una imatge adient amb el moment del dia que més t'agradi.

El meu és el moment del descans, de gaudir de la família i de la comunicació amb aquesta... En definitiva, el moment de descansar.

                                

  CUES D'ESTELS 
Cues d'estels  que baixen fent uns tels  que creixen com els pèls  que naixen com arrels  del nostre cos.  Així com flors. 
Cues d'estels.  S'ajunten els espais. 

                 Ovidi Montllor
                                                                     
LLUNA ESTIMADA 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna coqueta:  algú que et faci d'acompanyant,  que et digui coses a cau d'orella  i et prengui el rostre en les seves mans. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què esperes, lluna bonica:  vols que m'arribin els teus perfums  i amb els teus ulls plens de melangia  vols emportar-te'm molt lluny, molt lluny. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  digue'm què esperes per anar a dormir. 
Jo sé què et passa, lluna estimada:  el teu cor es va enamorar de mi  pro tu ets al cel i jo estic en terra  i no veus camins que ens puguin unir.  Però, oh!  no et desesperis, pàl.lida lluna,  jo sé un camí que podràs seguir:  va fins la vall, entre les muntanyes,  i ajeu-te al riu que ell et durà aquí. 
Lluna blanca, carona trista,  la llum de l'alba te fa petita,  lluna, lluna, lluna de l'alba,  en lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi.                            Pau Riba  

M'ESTIM LA NIT 
Demà no tinc feina  i tal vegada em desperti tard.  M'estim la nit,  perquè sé que tothom dorm  i que el carrer baixa buit de silenci.  M'estim la nit,  perquè de dia no es veuen les estrelles  ni se sent el soroll dels camions del fems.  M'estim la nit,  perquè la nit és somni,  i el somni és...  és un llac d'aigües cristal•lines  on els cignes marxen cap al sol  i els xiprers siulen tranquils  vora una tomba oblidada.  M'estim la nit,  perquè la nit pot ser dia.                              Pau Riba

Educació per al consum... Reflexions, ara que ve nadal...

                   Aquests dies m'he interessat per tot tipus d'escrits que parlaven sobre l'educació per al consum responsable i m'han fet reflexionar molt. Sempre m'he trobat amb poques eines per a transmetre una bona educació per a un consum responsable i, sempre va bé escoltar altres veus que ens ajudin a fer-ho.

                   Segons Jaume Torroella, pedagog, la crisi actual és una bona oportunitat per tornar a accentuar des de l'escola els valors del consum responsable. Podem fer servir aquesta crisi per a millorar el nostre desenvolupament personal i social, i per tornar a donar valor a les persones i a les coses. També s'ha de fer des de la família, evidentment.

                   L'interessant de tot això seria que les persones tenguéssim una capacitat d'autonomia per decidir en tots els sentits, i també en el del consum, però si ja és difícil aconseguir-la en el món adult, imaginau-vos si ho ha de ser en el món dels infants. 

                  La solució que Torroella dóna a tot això és que hauríem d'educar els nostres fills i/o alumnes des de la "cultura del saber què vull", no només des de la "cultura de l'esforç", que també és molt necessària.  S'ha de donar autonomia a l'educand perquè pugui prendre decisions, d'acord amb la seva edat. D'aquesta manera, es genera en ell una entitat sòlida. Tot això li despertarà valors com la responsabilitat i la participació.  És important comunicar-li indirectament, també, que el tenim en compte i això és una mostra ferma d'estimació.

                 Tot això no són fòrmules màgiques, sinó simples reflexions que poden ajudar-nos a millorar com a educadors. M'ha semblat molt interessant pensar en aquesta "cultura de saber què vull", ja que ens pot ajudar a no caure en les manipulacions televisives de la publicitat o en el materialisme, en el voler acumular i no només en el voler alguna cosa.

                 Ara que arriba el Nadal, serà interessant tenir tot això en compte i triar bé els nostres regals per als més petits, també serà interessant equilibrar-ne la quantitat.

   1. Fes-ne un resum.
  2. Tema.
   3. Escriu deu verbs que hi surtin, deu noms, deu adjectius i els adverbis que hi trobis.

Comentari de text

Stop a la violència de gènere. Tolerància zero

El 25 de novembre, hem celebrat el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les dones / Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer. És una data que cal recordar, que cal celebrar junts, homes i dones, per eradicar definitivament aquesta violència, psicològica i física, que pateixen moltíssimes dones arreu del món, també en el nostre país.

 Al masclisme criminal

(Pura Peris)

(No m’ofegues, deixa'm viure)

Respire

Per què et moleste?

Visc

t’he de demanar permís?

Si m’aparte del teu pas

Per què em maltractes?

Pense i m’expresse

Per què em malinterpretes?

Camine,

Per què em poses pedres en el camí?

Fa temps que vaig decidir

que la vida no és vida

si has de transitar per ella

a cada pas demanant permís.

No puc evitar-ho, respire,

camine, opine, gaudisc dels amics,

No m’ofegues, deixa'm viure

no vull ser una titella

de la que altres tiren dels fils

ni sóc una diana

on altres practiquen el tir.

(del poemari Ones sobre la mar, premiat al XXI Premis 9’Octubre 2013, Ajuntament Sant Vicent del Raspeig,)

Maltracte

(Pura Peris)

Flor desfullada

per por i punys marcada

pensa't, no calles!

(de Tasts de vida, ed. Germania 2014)

Il·lustracions d'Alex Rodriguez

1. Tema de cada un dels poemes.

2. Fes-ne un resum.
3. Coneixes algun cas real? Explica'l.

4. Quin maltracte creus que és pitjor el físic o el psíquic? Per què?

La poesia oral

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència és un llibre coordinat per Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu , que està editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i Edicions UIB (2007).

Els textos que integren aquest volum tenen com a denominador comú la voluntat d'explorar el complex món de la poesia oral en alguns dels gèneres que la conformen, en l'àmbit de la llengua catalana i essencialment des d'una perspectiva funcional i sincrònica.

El llibre inclou nou estudis, tots realitzats per especialistes en la matèria, sobre un aspecte o un altre de la tradició popular vinculada a la creació poètica. Així, Carme Oriol aprofundeix en la baladística; Jaume Guiscafrè analitza les diferències entre la balada i el romanç, mentre que Josep M. Esteve posa de manifest com els materials orals que conformen els jocs i les cançons del repertori infantil són peces funcionals que faciliten un gran nombre d'aprenentatges a un ampli ventall d'edats. Antoni Serra analitza algunes de les balades catalanes més freqüents i Felip Munar sintetitza al seu estudi els principals recursos que cal posar en pràctica per compondre gloses, mentre que Caterina Valriu treballa sobre el corpus de les gloses populars mallorquines que parlen de les dones en la seva relació amb l'altre sexe.

Joan Borja demostra en la seva aportació com les formes expressives pròpies del folklore són el substrat poètic sobre el qual es construeix l'estètica d'un gran nombre de cançons dels cantautors adscrits a l'anomenada Nova Cançó; Víctor Gómez Labrado fa una acurada revisió de les balades que conformen el corpus del comte maleït i condemnat a vagar eternament com una ànima en pena per les seves malifetes; i, finalment, Bàrbara Sagrera revisa la funcionalitat dels proverbis.

Un llibre fantàstic per a conèixer el nostre folklore, analitzar-lo i difòndre-lo. Són els nostres arrels poètics!

Les il·lustracions són de Johanna Wright.

1. Fes un resum del que s'explica a n'aquesta entrada. Cerca informació sobre la poesia oral en general.

                LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Bé,  recordau que la Revolució Industrial igual que la Revolució Francesa va ser un canvi molt important en la societat. En aquest tema veurem els canvis de formes de vida al camp i a les ciutats on el més important serà la producció i el capital per sobre de tot. Aquí teniu un vídeo on hi ha una petita explicació.

Recordeu que a Anglaterra encara manen els reis i la noblesa que tenen més privilegis que els burgesos i que el poble en general. A França ha caigut una de les famílies de reis de tot el món i iaxò s’estendrà per tot el món. Els burgesos com Robespiere i els seus aliats, creuen que les coses han de canviar però sense tantes morts com a França. La màquina de vapor és important perquè serà un invent que millorarà el treball de l’home i sorgirà una altra manera de viure sota les lleis del capitalisme.

     1. Cerca informació sobre la revolució industrial i detalla quins varen ser les primeres màquines i energies que van provocar el canvi. Acompanya tota aquesta informació d'imatges adients.

Nit de Nadal, poesia infantil per a una nit especial

D'entre totes les properes festes és la nit de nadal la més important. Vull compartir amb vosaltres un poema infantil preciós que ens ha enviat Laia Torres (moltes gràcies, Laia). Poesia nadalenca especial per a recitar i compartir en la festa de nadal.

Nit de Nadal

(Laia Torres)

Quina nit tan esperada,

el cel brilla més que mai.

Les estrelles en rotllana

fan la dansa de Nadal.

Surt la lluna tafanera,

rera un núvol treu el cap.

Mira tota divertida

els carrers tan decorats.

Juga el vent amb les llumetes

dels balcons acolorits.

Vora al foc a dins de casa

em sento ben protegit.

Com m'agrada aquest dia

per poder-nos retrobar.

I dir-vos a cau d'orella

què bonic és estimar!

Bon Nadal!

La il·lustració és de Mariona Cabassa.

1. Fes un resum del poema

2. Tema.

3. Cerca una imatge adient al poema. Siguès original.

4. Opinió personal.

Ja som al desembre

                               



  
               1. Fes una entrada lliure sobre el tema que més et cridi l'atenció o sobre un tema que dominis.

               2. Ja hem entrat al mes de desembre, explica què significa per a tu aquest mes, si t'agrada o no i per què.

        
               3. Cerca un poema sobre el Nadal que sigui original i acompanya'l d'una imatge adient.

Posa títol al poema i contesta les preguntes

Esperant el moment…

És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.

El moment ja és aquí i …

Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.

Gaudint del moment…

La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.

Després del moment…

Pau.

                                                                                      Carolina Ibac

                 

    1. Feina sobre el poema de na Carolina Ibac:

                 1.1. Posa títol.

                 1.2. Escriu el número de versos, el número d'estrofes i si té rima consonant o assonant.

                 1.3. Comenta'l cada dos versos. Quin tema tracta? Resumeix el contingut amb una paraula.

                 1.4. Opinió personal sobre el poema i el seu contingut

Comentari de text narratiu

POR


Si això què has dit és cert, tinc por. Però no una por qualsevol. És una por d’animalet acorralat, sense rumb, que em fa tremolar com una febrada i bategar el cor en un exercici suïcida que em rebentarà les parets de la vida. No sé en quin cantó del camí em vas trobar, ni recorde amb quins ulls d’astorament et vaig mirar, ni quin miracle vaig desitjar per fugir de les teues mans. Jo no vull que m’estimes ara, precisament ara. Ara que he llaurat el meu espai de solitud inabastable i que he amuntegat maons de vidre gelat al meu voltant perquè no puguen esclafir els murs amb el caliu que degotegen les tendreses. Ara no, que sé el que duren les roses. Ara, justament ara, que ja m’havia conformat amb una estima petita, un sucret, un embast... Jo ja no et feia meua. M’havia tret de sobre la teua empremta, a arraps i mossegades. I mira’m ara l’ànima, plena de senyals de verola, dels petits estralls que configuren la geografia de l’oblit. Encara em vibra la pell amb el cop sec del teu comiat. Encara em recorde assegut davant l’espill, dibuixant una conclusió que em capigués en la doble ratlla del quadern, com una acurada cal•ligrafia on pogués llegir-se que allò nostre fou un amor petit, insignificant, una joguina, el passatger d’un tren aturat. I ara vens tu i em dius que encara m’estimes. I tot es converteix en un amor-allau, un amor-vent que va encenent les roselles en els camps, un amor-riu que deixa peixos d’argent a les vores, un amor-estiu que torna dolces totes les fruites... Tremole de por, sí. Perquè les teues paraules tèbies em regolfen de nou, envaint-me. Nosaltres hem acabat. Ja no m’és possible fer-te un lloc al meu llar de cendres escampades. Ves-te’n! Deixa’m! Que tinc por, perquè fins i tot aquesta freda actitud de dissidència és mentida...

                                                                                                 Josep Manel Vidal

1. Penja al teu blog la narració "Por". Explica'n el contingut i diguès quines diferències trobes amb un text poètic.

¿Dónde podemos encontrar la poesía?: Conclusiones, de Luis Caissés

Conclusiones

(Luis Caissés Sánchez)

La Poesía

no sólo está en el crepúsculo,

la rosa,

el mar,

la lluvia,

la pobrecita página en blanco.

Está también en ti, amor,

aún cuando lo ignores,

dudes de lo que digo,

estés contra ella,

la niegues.

La il·lustració és d'Andre Azevedo.

 1. Contesta las siguientes preguntas sobre el poema:

A. ¿Dónde está la poesía?

B. ¿Dónde la podemos encontrar?

C. ¿Se tiene que remover mucho por el mundo para descubrirla?

D. ¿Todo el mundo la puede descubrir?  

E. ¿Qué te llama la atenció de la forma de este poema? Recuerda que siempre tienes que justificar tus respuestas. 

Lectura i comprensió lectora. Tema transversal: igualtat entre sexes

 El no anul·lat

Asseguda en un racó, plorava en silenci, amb les mans tapant-se els ulls, amb l’ànima trencada en mil bocins. Sola, vulnerable, perduda, paralitzada, no feia més que preguntar-se per què, per què, per què.

Escoltà una porta que s’obria i es tancava ben fort. Ell havia marxat. S’aixecà amb prou feines com per poder fer unes passes fins arribar al lavabo. Es mirà al mirall i tenia el cantó dret de la cara tot inflat. El llavi li sagnava i li feia molt de mal tot el cos. Es tornà a preguntar per què, per què, per què… mil cops més.

La por i la impotència controlaven la seva voluntat. Sabia que a l’endemà ell actuaria com si res hagués passat. Seria tendre amb ella i voldria fer l’amor. Tocaria el seu cos i ella immòbil deixaria que fes el que volgués. Perquè s’havia deixat robar el seu no.

Un dia, trobaren el seu cos inert a terra, en el lavabo de casa seva. Ell finalment també li arrencà la vida.
Si ets víctima de violència de gènere, digues PROU.
Algú que és capaç de ferir-te, humiliar-te i sotmetre’t, no t’estima. 


         


        1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? Comenta'l a la pàgina de na Carolina. http://www.somniturquesa.wordpress.com/somniant-amb-nantonia-lladonet/la-finestra-de-lestel/3-el-no-anul%C2%B7lat/

Comprensió lectora

MATANT EL TEMPS

I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.

No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.

Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:

- On collons anem?
- Enlloc.- Es respongué.

Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.

   1. Explica el tema d'aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t'ha sorprès? 

Poemes breus

1. Tres versos breus i un significat preciós, quin és?

Llueve, abrimos el paraguas de la poesía / Plou, obrim el paraigües de la poesia

Hace siglos que llueve.

Hace siglos

que, con perverso afán,

el repique monocorde

golpea el techo,
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.

Hace siglos,

solía amar

la lluvia.

Hace siglos,

lejos de esta infinidad

de aguas,

cayendo

en tortura minuciosa

sobre el mundo.

(Mariana Finochietto / il. Fabrice Backes)

1. Explica el contentido de este poema, con tus palabras, en una sola frase.

2. Tema.

3. Opinión personal.

L'imperi napoleònic

                  1. Cerca informació sobre l'imperi napoleònic i la seva ideologia (dossier T2).

Exercicis sobre l'accentuació. Tornareu experts!

Matthew T

1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.

cantare                comite                 mossen               cafe                        apren

enten                   pure                       ale                         pages                    impres

irlandes               cinque                  nomes                 entes                    tambe

consome             congres               gairebe                fare                       interes

aixo                       resso                     boiros                  aficio                   ambdos

espos                   preso                    arros                     coto                      refos

exclos                   allo                        pero                      sino                      curios

talos                      glorios                 repos                    difos                     inclos

2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.

riuet                      colliu                     dema                    permis                 aniran

algun                    llumins                  Ramon                 porro                    avis

aixi                         crosto                   votacio                 anireu                  Ferran

proces                 respon                    cigro                      campio                 espai

3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.

corriem                deies                    telefon                           debil                     reiem

escrivia                origens                parlavem                      orfe                       fessin

xerif                      llapis                     avisaven                       nuvol                    diguessiu

feieu                     cantaveu             fenomen                        sortieu                  cervol

4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.

Grecia                 espaiosa              patiria                   trajectoria                   mengessin

artilleria             polvora               Letonia                 policia                           camera

academia           esglesia               pertinent              ferestega                      origen

palauet                hostilitat             ciencia                  exigua                            dolcissima

5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.

hoquei              olimpiades         dioptria                xassis                      elit

xandall              medul·la             viking                    reptil                     periode

atmosfera          interfon            pneumonia          termostat             tulipa

isobara               missil                  futbol                     textil                    omoplat

6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.

1. El meu net te un os de la ma mes llarg del que es normal.

2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al mon no se pas que et puc dir per no fer-la.

3. Te mes son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.

4. Ha molt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.

5. Els bens de l’acusat son un pel mes reduïts del que creu el seu advocat.

7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.

Abans-d’ahir no se que va passar, pero nomes recordo que despres d’arribar a casa varem asseure’ns al sofa perque voliem veure que feien a la tele i ens varem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.

Jo em trobo be, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, pero, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repos. Que hauriem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perque en l’ultim apat que ferem haviem pres un cafe espes amb un gust estranyament curios?

8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.

El cotxe es va aturar del tot al semafor que hi ha a la cantonada dels carrers Corsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al diposit? I si hi havia algun problema mecanic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estupida pretensio que li poguessin resoldre el problema. Despres de premer els numeros que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpatiques, pero que poden fer perdre la paciencia a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent frances, pero nomes li ho sembla, perque amb la cridoria i els claxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allo era un caos!

9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.

No tenia la funcio sanitaria ni tampoc la d’administrar cures propiament dites, sino que mes aviat tenia una activitat hospitalaria, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.

Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien carrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat aixi en els seus testaments.

Va ser un vespre, alla a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la maniga de l’habit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.

El pont dels jueus, Martí Gironell

La primera cosa que Teresa Valldaura veie aixi que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafe amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’ultim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris ences. Purificat. Fora records!

Mirall trencat, Mercè Rodoreda

Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satanics (la versio catalana va sortir l’any següent). El titol feia referencia a un suposat afegito fet pel profeta Muhàmmed a un capitol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislamiques, trencant aixi el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capitol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perque l’India, pais amb una important minoria musulmana, prohibis el llibre tan sols dues setmanes despres de la seva publicacio. Tot seguit, els musulmans britanics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islamics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.

La vida després de Déu, ree

Feines diverses

             1. Explica el teu cap de setmana. Penja la imatge que el representaria.

             2. Quin dia de la setmana t'agrada més? Per què? El meu és el divendres perquè s'acosta el cap de setmana i fa que estiguis més animat.

Paf, el drac màgic

Qui no ha escoltat i cantat aquesta cançó de petit? Qui no ha somniat amb ella? Qui no ha estimat aquest tendre drac? Qui no recorda la seva infantesa quan l'escolta?
http://www.youtube.com/watch?v=2VxZ-RqTpDM&feature=related

1. Explica'ns quina ha estat la teva cançó de la infantesa, escriu-la al teu blog i cerca'n una imatge adient.

La papallona vola dolça

Quin poema més preciós i impressionant per la forma! El contingut, que diu tantes de coses, també és excepcional. No sé com ho fa per fer-ho quadrar, però m’ha agradat molt. Amb el títol, La papallona vola dolça, pareix que el poema ha de dir una cosa i després en diu una altra. Enhorabona!

1. Explica al teu blog el contingut d'aquest poema, cerca'n una imatge adient i fes-ne un comentaria de la forma. 

La papallona vola dolça

Les àligues sobrevolen tranquil·les les esferes pensants.

Elles planegen mentre ningú s’assabenta del seu pla.

Tots caminen per terra ferma, amb el cap ben baix.

Amb les presses de les passes ràpides vinc i vaig.

Els reptes designen el camí i enllà tot és difós.

Són cel·les buides de segons intemporals.

Són espermes morts després de l’O dos.

Són espelmes amb una flema feble.

Mirades tendres, meves, teves.

Les sortides són ara tacades.

Esperarem les bones noves.

La complicitat del temps,

de les errades fetes,

sense cap, ment.

Un a un, vivim tots els moments menjant-nos el temps poc a poc,

ràpidament, efervescentment, diabòlicament, inconscientment, immens.

Les acrobàcies obligades, inesperades, mal pensades, s’enreden sense avisar, toc a toc.

De tres en tres, saltem ben decidits, tots sense torn, amb un sol cop, a cop.

La densitat de la palla de l’esverament ens fa esclaus i ben vius en mort.

Tot, res té sentit.

Un oasi inexistent.

Ben embolicats estem.

Cerquem allò que no tenim.

Ambiciosos robots sols eterns.

Tenim allò que no cerquem enlloc.

Farem constantment el millor per ser.

La ignorància ens envolta de ben a prop.

Sota la branca del sol dolç, som ombra, fosca .

Seguint òrbites ovalades rodejant els estels atents.

Conducció induïda per la incertesa estudiada i assolida.

Atrets per la terra no caiem a l’univers, gravetat persistent.

Més enllà de les músiques romàntiques somniades i presents.

Trobem la nostra caverna quan la nit ens cau a sobre, sense mentides.

                                                                                                     

                                                                  Carolina Ibac